LA COSTA DE RIAGO
Costa de Riago, amunt,
trescava, trescava.
Amb un feix de llenya al coll,
suava, suava.
Un per un els esglaons,
comptava, comptava.
El compte ja n'he perdut,
que la fatiga em guanyava.
Abans que arribés al foc,
la llenya ja m'escalfava.
El pare, vora del riu,
barbets i anguiles pescava.
La mare, a l'altre costat,
la roba dels rics rentava.
Amb la llenya que jo hi duc,
l'àvia el foc espavilava.
Jugant, jugant al carrer,
el cansament se'm passava.
Costa de Riago amunt, ...
un món d'infància passava.
Costa de Riago, amunt,
la de la vida muntava.
També el compte n'he perdut,
de pujada i davallada.
Pel noi que em porta el record,
l'home que ara sóc, canviava ! (Roc Llop)
