Avui, els alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior de l'escola hem anat a Montserrat. Ens han acompanyat els companys de l'escola de Benissanet.
Aquest any la Sheila i el Marc de 3r. s'estrenen a l'excursió dels grans.
Les mares ens acomiaden. -No patiu! Per la tarda ja ens torneu a tenir aquí!
A Benissanet ja s'estaven impacientant.
-Aneu deixant les motxilles!
La senyoreta Araceli i el mestre Joan Ramon organitzant la filera.
La senyoreta Lurdes, amb la seva faceta de mare, ha vingut a acomiadar la seva filla. No sabíem com era a les vuit del matí.
Les mares, entusiasmades, acomiaden els seus fills.
Arribats a la parada de l'autopista, agafem les motxilles per esmorzar.
L'Àlex, l'Ernest, l'Octavi i el Joan.
La senyoreta Sílvia ajudant a l'Octavi a obrir la motxilla.
-Aquest pinar amb taules és genial! -diu l'Àlex.
A veure què m'han posat a la motxilla!
No desaprofitem l'estona, no!
Des de l'autopista ja es pot veure la serralada de Montserrat.
Cada cop la tenim més a prop.
Ja hi som! Quin paisatge tan diferent!
Les parades de mel, mató i embotits artesanals s'arrengleren al costat del carrer. Avui fa bo i potser faran caixa.
El Marc tanca els ulls. Que tens vertigen?
Realment el paisatge és immens, com ho és el precipici que tenim al davant. Sort de les baranes!
Des de Monistrol està pujant l'aeri, penjat amb cables.
La senyoreta M.Teresa i els alumnes esperant les monitores.
Les escales que porten a la plaça.
La senyoreta Sílvia amb els alumnes de Miravet. Els explica que, primer, anirem a veure l'escola de l'Escolania.
L'Anna, la monitora, ens explica com és l'escola de l'Escolania i després ens ensenyarà les classes i les habitacions dels escolans.
L'ambientació musical està present a tota l'escola.
Una col·lecció d'instruments musicals està exposada a les parets. Aquí veiem un fagot i dues xirimies.
Les aules són més petites que les nostres, però estan pensades per a pocs nens. Pel matí fan les mateixes assignatures que nosaltres: mates, català, medi...
L'escolania, per la tarda, dedica molt de temps a aprendre música. Tots aprenen piano i un instrument a escollir. Aquí veureu dos escolans tocant l'oboè i l'orgue.
El gimnàs cobert el fan servir, també, de pati quan plou. I, a Montserrat, plou molt sovint.
La sala de jocs l'utilitzen les poques estones que tenen lliures.
L'Anna ens diu que anirem al temple a sentir com canten els escolans. Ens diu que, quan acabin, no hem d'aplaudir. Els escolans no fan una actuació, sinó que ofereixen el seu cant a la Moreneta.
Hem vist com els escolans es posaven la "saia" negra i el "roquet" blanc per anar a cantar a la Mare de Déu.
Hem anat a la basílica i hem sentit el "Virolai"
Virolai
La Moreneta
Sortim a la plaça per dinar.
Les muntanyes són impresionants.
L'edifici del Museu, a tocar del temple.
A punt per dinar. S'ha girat fresca i la senyoreta Vero es posa la jaqueta.
Aquest lloc està molt bé. Qui vulgui sol, sol. I qui vulgui ombra, ombra.
La senyoreta Sílvia no es decideix: màniga curta o llarga?
N'hi ha qui es decideix pels bancs i...
n'hi ha qui dina al terra.
Les senyoretes Sílvia i Vero amb el seu entrepà.
La senyoreta M.Teresa el porta de truita.
Ara, sortiu totes de cara!
Des de la plaça veiem com puja i baixa el funicular de Sant Joan.
Havent dinat anem a pujar al funicular.
El Marc no acaba de veure clar com funciona. Com que en vam parlar ahir per la tarda...
Com s'ho faran si només hi ha una via?
A la part central hi ha un petit tram amb dues vies.
El nostre anirà per la part esquerra. Fixeu-vos amb el cable!
El monestir vist des de dalt del funicular.
Arribats al cim, la Sònia, la monitora de la tarda, ens explica el recorregut de natura que farem.
Ara sí que estem envoltats de muntanyes.
Els núvols juguen amb les ombres.
El Marc envoltat de natura.
El grup escoltant les explicacions de la Sònia.
I mirant allà, avall...
...tots els pobles del voltant: Monistrol, Marganell i Collbató.
La Sònia ens fa adonar que la vegetació que domina és l'alzinar, però hi ha també moltes petites plantes:
L'estepa blanca.
La foixarda.
El ranuncle.
La botja.
La jonça.
L'herba de Sant Jordi.
El Nil davant d'una alzina.
El grup es va estirant. La caminada és llarga.
Pel camí hem trobat una bassa.
Hem llençat una magdalena i una munió de peixos han fet "festa grossa".
Al cap d'una estona ha aparegut el peix més gros.
Una mica més i arribem a l'ermita de Sant Miquel.
Una oració escrita a la pedra.
Per un forat de la porta, fem la foto de l'interior.
La senyoreta M.Teresa: un àngel!
Des de Sant Miquel veiem l'Elefant, la Mòmia i la Momieta.
La Sònia ens explica que a la muntanya hi viuen molts animals. Però, a part dels peixos i d'aquests gats, no n'hem vist cap més. I, parlant dels gats, sabríeu esbrinar quin és el gat i quina és la gata?
Aprofitem el descans i la Sònia fa un repàs de la flora i la fauna de la muntanya.
Arribem al monestir.
L'esgotament ens fa seure.
El Marc i les seves "fans" estan esgotats de debò.
Tornem a l'autocar. Arribarem tard al poble.
A la tornada fem una parada a l'autopista. Ai, el gastar!
Berenem i, cap a casa!
El mestre Tomàs fent un 'pecat': un magnum temptation!
Els companys de Benissanet, el Josep, el Jordi i el Joan, s'acomiaden.
Ja som al poble!
Ens ho hem passat "pipa".
